-Bon dia oients del programa diari de Ràdio Joanot, de la ràdio escolar de l'IES Joanot Martorell de la ciutat de València, al micròfon està Jose. Un plaer amics oients. Hui tenim ací a l’Eric i la Xenia, protagonistes de la trilogia de la famosa escriptora Care Santos. Les obres són Mentida Veritat i Por. Els nostres convidats de hui ens parlaran de la seua història i de com va començar la seua relació. (Adri) 

 

-Bon dia, moltes gràcies per invitar-nos a aquest meravellós programa. (Alicia) 

 

-Bé, si vos pareix, començarem per Èric. (Adri)

 

-Com vas conéixer la Xènia, Èric? (Adri)

 

-Ho recorde com si fora ahir, va ser tot gràcies al llibre de Salinger El vigilant del camp de sègol, va ser una cosa curiosa, la veritat. (Miguel) 

 

-Sí, va ser així, ens vam conèixer per una recomanació de la meua professora de filosofia. A partir d'aquesta novel·la vam començar a parlar pel correu. Podem dir que el punt de partida del nostre amor va ser la literatura. (Alicia)

 

-La veritat que tota aquesta anècdota és molt curiosa, molt curiosa i molt romàntica. Passem a la pregunta següent i a una altra relació també ben interessant, Xènia com ha estat la relació amb la teua mare?  (Adri)

 

-La relació amb la meua mare sempre va ser i és complicada perquè al principi em va exigir molt amb els estudis i amb el meu temps lliure. Però... també recorde que quan li vaig parlar de la meua relació amb l'Eric va reaccionar d'una manera que mai no creuria, al final em va donar suport i sempre li estaré molt agraïda per la seua decisió final. (Alicia)

 

-Jo això al principi no ho vaig entendre. És molt estrany perquè ella va ajudar que jo eixira del centre de menors, però després no volia que eixira amb la seua filla, i no volia ni vore'm. Afortunadament tot això va canviar. (Miguel)

 

-I ja que traus el tema, com va ser la teua experiència dins del centre de menors, Èric? (Adri)

 

-Mhhh Va ser molt però que molt llarga encara que la meua vida fora tampoc era molt millor, així que no em puc queixar. De vegades m’avorria i em desesperava però gràcies el mp3 que em van donar, se’m va poder fer més passatger. (Miguel)

 

-Xènia, en algun moment vas pensar que Eric seria perillós per a tu? Li vas arribar a tindre por? (Adri) 

 

-Sincerament, no recorde que mai pensara això de l'Eric, pot ser que quan em va mentir sobre qui era en realitat em vaig sentir molt estúpida, però ni en eixos moments el vaig trobar perillós, simplement un mentider a qui no volia tornar a vore. (Alicia) 

 

-No entrem en eixe tema, per favor... Ja t’he demanat un milió de voltes perdó per això, Xènia. I des d’aquell dia t’ho he intentat compensar a cada moment que hem estat junts. (Miguel)

 

-Bé, perdó Marcel, hahahahaha, ai Èric. (Alicia)

 

-Quanta maduresa, la de la senyora metgessa. (Miguel)

 

-Com et duies amb el teu quasi germà Ben, Èric? (Adri) 

 

-Quasi germà? No, no, realment el Ben era el meu cosí, però teníem tan bona relació que sempre ens consideràrem germans. Per a mi va ser la persona més important en la meua vida, abans de conèixer la Xènia. Sense ell la meua infantessa haguera estat encara molt pitjor. (Miguel)

 

-Ah, d’acord, ja ho entenc. Aleshores podem resumir-ho dient-ho que et va ajudar molt? (Adri)

 

-El Ben era un tío molt complicat, amb molts traumes i molt perillós, però per a mi era una persona amb un bon fons, a mi em va salvar la vida. (Miguel)  

 

-Jo no vaig arribar a conéixer el Ben, però pel que m'ha contat Eric, que ja sabeu que és una persona de poques paraules, era una persona que es preocupava molt pels seus éssers volguts com van ser el Marcel o el meu estimat Eric. De totes formes, us recomane la lectura de Ben per poder conèixer millor el seu punt de vista. (Alicia)

 

-Bé, tinc algunes preguntes més- interromp Xènia- (Adri)

 

-Més? Mare de Deu quantes preguntes més hi ha? Al final no tindrem secrets per als oients i ningú no voldrà llegir-se la trilogia -sarcasme-  (Alicia)

 

-No patiu, ja queden poques preguntes. Bé, reprenent l'entrevista i la vostra relació amorosa. Respecte a la vostra parella, en algun moment vau pensar que s'acabaria pels episodis tan complicats que vau viure? (Adi)

 

-Clar que sí, recorde aquella vegada que vaig anar a la biblioteca en la seua universitat i me la vaig trobar amb el seu cosí en la cafeteria, quan evidentment jo no sabia que era el seu cosí. La meua autoestima ja sabeu que mai ha estat massa alta. (Miguel) 

 

-Jo seré rencoroseta però tu, amor meu, has estat una mica gelós. (Alicia)

 

-Doncs ara tinc jo una pregunta per a l'Eric, alguna vegada et va pensar pel teu cap ser membre del Clan mafiós dels Medina i no trair-los? (Alicia) 

 

-Però Xènia com em preguntes això,  ja saps que no, mai vaig pensar-ho. El clan Medina és molt perillós, jo no volia tindre res que vore amb ells. Ja vaig passar una llarga temporada al centre de menors per poder reflexionar i decidir que no faria mai a la vida. (Miguel) 

 

-Pura curiositat i, perquè no dir-ho, una miqueta de mala llet. (Alicia)

 

-Ei!, vosaltres dos, que el presentador soc jo. Vosaltres sols heu de contestar. En fi, -sospira-. En qualsevol moment algú dels dos va pensar que vos perdíeu l’u a l’altre? (Adri)

 

-Sí, clar que sí, l’esglai que em va donar no l’oblidaré mai, va estar massa temps dormit i em vaig preocupar molt. (Alicia)

 

-Ah ja me'n recorde, va ser el dia que quasi em vaig morir en una missió. (Miguel)

-Sí, eixa vegada, quina por vaig passar. (Alicia) 

 

-Jo crec que aquestes preguntes són suficients per a calmar tota la curiositat dels oients d'aquest programa. Amb totes estes respostes acomiadem el programa de hui. Adeu Eric i adeu Xènia, i adeu oients, tornem demà. (Adri)

 

-Adeu! Moltes gràcies per haver-nos concedit en la ràdio de l’IES Joanot Martorell de la ciutat de València aquesta entrevista. Ens encanta que l’alumnat es llija la nostra història i ens coneguen. (Alicia)

 

-Coincidisc amb la Xènia. Moltes gràcies per l'entrevista. M’agrada pensar que quan ens llegiu podeu comprovar que les coses mai no són blanques o negres. O sinó penseu com vam començar nosaltres, amb una mentida a les xarxes socials... (Miguel)