Ha passat un any i l’Èric, la Xènia, l’Hugo i la Merxe segueixen jugant a Goalball.

 

En només un any han aconseguit jugar en segona divisió provincial i han guanyat el trofeu de campions de la tercera divisió.

 

L’Èric juga de lateral esquerre, la Merxe de lateral dret i l’Hugo juga en el centre, ja que és el “crack” de l’equip. La Xènia sol entrar en les segones parts substituint Merxe o Èric.

 

Entrenen dos dies a la setmana i el cap de setmana tenen partit.

 

Ara estan en segona divisió provincial i, faltant tres partits, estan a només dos punts de la segona posició que dona l’ascens directe a la primera divisió provincial.

 

El dia de l’entrenament previ al partit l’Èric mira contra qui juguen i li diu a l’Hugo com van classificats.

 

- Contra qui juguem, tio? -va preguntar l’Hugo 

 

- Juguem aquest dissabte a les 12.30h contra el Terrassa. Van en la setena posició jugant-se el descens a la tercera categoria. Si guanyem tenim oportunitat d’arribar a la segona posició. -respon l’Èric mentres mira el nou mòbil que es va comprar fa uns mesos. 

 

Els equips que acaben entre la setena i desena posició baixen a tercera divisió, mentres que els dos primers classificats pujaran a primera. 

 

- Està cantat, tio. Guanyarem fàcilment. -diu l’Hugo.

 

Després, els quatre amics i companys del mateix equip parlen de la tàctica que usaran per al partit.

 

Arriba el dia de partit i guanyen 6-1 al Terrassa amb cinc gols de l’Hugo i un de la Merxe.

 

Unes hores més tard, l’Èric veu que l’equip que anava a segona posició ha perdut el seu partit i ells han pujat a la segona posició. Estan molt feliços perquè estan a dos partits de pujar a la primera divisió provincial.

 

I finalment, dues setmanes després amb dos victòries de dos partits, ho aconsegueixen i acaben en segona posició que dona ascens directe a la primera divisió. Quatre amics han aconseguit arribar en menys de dos anys a la millor categoria possible de la província.